Arrel de la visita a principis d'aquest març d'un paleontòleg de Sabadell al Mirador del Cretaci inaugurat al juliol del 2008 al Peu de la Costa de Ciutat vora de les restes del Castell del Moros de Sellent aquest mirador va tornar a ser notícia. Ara, per la seva destrucció. El diaris i noticiaris d'arreu s'han fet ressò de la notícia.

El paratge natural només netejat i arranjat per fer-ho visible i accessible als visitants no disposava de cap mena de protecció. Amb una passarel·la feta sobre dues bigues de ferro, un baixador esglaonat i un conjunt de cartells admonitoris que revelaven al visitant el significat del que s'hi havia de veure. El mirador tenis dues besants, una cap a una renglera de potades i l'altra cap unes niuades d'ous de dinosaure segons deien de diverses espècies juntes la qual cosa ho feia d'un valor especial. Aquestes niuades són les que han rebut el fort de l'atac amb una destrucció total segons van informar del centre de paleontologia de Sabadell.

Recordem que al gener havia sortit la sentència referida al robatori i posterior devolució de la pedra que contenia el fòssil del cadell de dinosaure sortint de l'ou que havien trobat a prop de l'altra niada d'a vora del Riu de les Costes i la Cedella Alta, per la gent de fora rebatejat com a Pinyes. La descoberta de la nova destrossa revela que els danys vandàlics es van fer amb anterioritat a la visita del paleontòleg. A Sellent res estarà segur mentre no es solucioni el problema de seguretat de fons

Tocada d'Ous (de dinosaure) a Sellent

– A l'acabament del mes de setembre es van omplir els mitjans de comunicació de la notícia relativa als ous de dinosaure de Sellent...

– De Sellent? Però si de Sellent no en diven pas res.

–Bé, parlaven dels nius de Pinyes...

–Sí, Pinyes és una casa de Sellent, però no vaig sentir el nom de Sellent per res.

–Deu ser cosa dels polítics. És ben cert, ni als diaris ni a TV3 ni enlloc van dir res de Sellent. Em fa pensar en moltes coses això. En la “Senyora de les Muntanyes” de Setcomelles, en la relació Catalunya-Espanya, en que segurament n'hi ha més a fora que a dins...

–Jo vaig parlar amb lo 'C' (Sr. J.P.)*1 que ja sas que és qui ha promogut això dels fòssils i m'ha dit que devia ser cosa dels periodistes. Però al mateix dir-ho ho vaig veure perquè com no sap el nom dels indrets de Sellent, de qualsevol indret al voltant de la casa de Pinyes en deia Pinyes i envés de dir Sellent parlava de la vall de Sellent com si Sellent fos només una vall, i resulta que té la serra més alta del municipi. Jo no ho entenc pas.

–Això em recorda quan érem xics. Al '68 quan van tancar-nos l'escola a Sellent mos vam haver d'anar a viure a la 'plana del municipi' (com diria ell). Bueno, ara és el municipi, devons era el poble de més avall.

–He trobat que va ser l'any següent, al '69, que vam passar a agregar-nos al municipi de Coll de Nargó. El municipi de Montanisell (on Sellent amb els Prats hi érem agregats), Valldarques, Gavarra, Les Masies i el mateix Nargó van fer un nou municipi batejat curiosament com a Coll de Nargó. Bueno el que volia dir, és que devons els altres nens no mos tractaven pas gaire bé. Érem els estranys, els 'raros' i es ficaven amb nosaltres. Ben pensat, ara ja entenc aquestes coses, nosaltres estaven acovardits i ells eren els 'pollets de granja'*2, nosaltres els que posseíem el coneixement de la natura; mentrestant ells funcionaven en escabot i tenien la força del grup, un a un no eren pas millors que nosaltres. A nosaltres ens espantaven, tot el canvi de poble i de companys era com un trauma, no érem més que canalla.

–Tots érem només que canalla i poden ser molt cruels. Amb els anys i lo que he aprés de psicologia, ara et podria dir que ells tenien tanta por com vosaltres encara que, efectivament ells se devien sentir arropats uns amb els altres i amb que estaven a casa seva.

–El fet és que aquella tírria que ens tenien als poblerencs que se sentien amb una confiança de superioritat encara sembla que la conservin avui dia i que Sellent hagi estat, no una agregació, sinó una conquesta que s'ha de trepitjar i anul·lar. No han madurat gens.

–Aquí és on em va bé que vagis a parar. Quan t'he dit lo de la relació de Catalunya-Espanya és precisament a aquest tipus de relació de prepotència esgarrifosa que hi ha dels Castellans cap a nosaltres que hi escau. Que per lo que dius és com la del poble gros sobre el poble xic que teniu aquí.
Espanya es va formar arrel d'un matrimoni dels caps dels dos estats, amb lo qual qualsevol dels dos països que conformen el nou estat haurien de tenir els mateixos drets i deures, és a dir haurien d'estar en igualtat de condicions. Però saps prou que això no va ser així des ja des d'un principi. Ens han fotut contínuament i fins i tot van regalar un tros de la nostra Catalunya als francesos per allà al 1650.
En un municipi cada una de les seves pedanies té també els mateixos drets i deures i el poble més gran encara que doni nom al municipi no hauria de tenir privilegis sobre els altres encara que l'ajuntament, l'administració hi sigui. Els de l'altiplà volen anul·lar la llengua i cultura dels catalans. Ho revesteixen amb els més variats decorats per fer-ho semblar just i legal, però al fons, per a ells la Catalunya dels Països Catalans és una colònia a sotmetre, explotar i a esprémer i la legalitat se la fan al seu gust, és clar. Pel que dius, llavors, al poble de Sellent vos estan fent desaparéixer, cultural-ment parlant també.

–No, no, cultural i no cultural-ment. De totes de les maneres.
Al dir que els jaciments dels ous són a Pinyes és con si d'haver-los trobat a les Rambles de Barcelona que tot hom coneix, en diguessin que els han trobat al Corte Inglés del Barcelonés que és l'edifici de l'indret més conegut del voltant malgrat que disti centenars de metres de les Rambles

–Un menys preu abominable per la ciutat de Barcelona realment.

–I si a més això ve de les paraules dels que es fan dir científics, et pot fer creus que...

–Sí. Que ni no són precisos en aquestes coses como ho poden ser en la seva feina “científica”. És realment fastigós. Per una banda ens els posen gairebé com a déus de la ciència i el saber i després et trobes amb aquestes coses que et fan tocar de peus a terra i t'adones que només són humans; que no verifiquen les seves fonts.

Lo que es pot dir tant dels científics com del periodistes amb lo qual, els acaben fent dir el que volen.

–Així mos va lo país. Els que valen, se'n van a l'estranger i ací mos queda lo que mos queda, i després lo bo ho hem de comprar a fora i com a país, a la cua.

–I els que tirem del carro anem endogalats per una colla de 'mangantes'.
Tu saps prou la feinada que varem fer perquè corregissin el nom de l'indret on la colla del 'D' dels bombers d'Isona va trobar les despulles dels 8 esquelets de l'era del bonze, conegut després per La Senyora de les Muntanyes. Va ser una feina molt positiva em sembla. La nostra plana de sellent.cat va fer enrenou i a les revistes i medis de comunicació ho van corregir. Ara bé, els científics, res de res.
Vaig estar en contacte amb un professor de la universitat de Lleida que em va consultar sobre els fòssils, que si bé, no estava directament lligat amb el tema de la 'Senyora' em va dir que ho posaria en coneixement del departament. És l'única comunicació que hem aconseguit amb lo que es pugui dir 'científics'. Tinc poca fer en ells, viuen en un altre planeta.
Per a fer aquest article m'he llegit tot el que he trobat sobre el nius de dinosaure de Sellent. Els diaris, el treball publicat del doctorat del Bernat Vila Ginestí, vídeos i és una vergonya el que està passant.

–Lo 'C' va dir que a un niu li van posar el nom de Sellent, n'has trobat res?

–Res. Als nius els posen noms com als estels, alfanumèrics, RH25 o semblants i tot plegat sembla com si Barcelona s'hagués de dir El Corte Inglés, seguint el teu exemple, perquè a tot arreu només parlen de Pinyes com si el nom de Sellent fos Pinyes. Pel que he vist de les fotos publicades, són uns estarrerots del barranc que baixa del Coll de Prat i acaba al riu del Torrentills, al peu de la costa de Ciutat i a un pendent que ve de sud a nord. Però com no sé on és exactament tampoc et sé dir el nom de l'indret. A Sellent, terra de pagesos i pastors, cada roc i cada pam de terra tenen nom; aquests 'científics' o que es fan dir científics, s'haurien d'informar abans d'escriure. És ben penós.

–Parlant de quan érem nens, sas que n'hi havia un que quan els preguntaven per animals sempre dive lo teixó i després havia d'explicar quina mena d'animal era lo teixó perquè els de Nargó no sabien pas que era.

–Prou. Però a Sellent ho teniu ben magre. Per una banda el 'Psicòpata de Sellent' vos fa la vida impossible que per un pam de terra vos hi pot anar la vida i mentrestant per la porta gran vos estan prenent la vostra riquesa, ja que de tot això no sol en perdeu el prestigi de tenir els fòssils i en particular, els tercers nius d'ous de dinosaure més importants del món, sinó que no en traureu mai ni un cèntim. Tot se n'anirà cap al nou museu de Nargó i només ells en trauran profit. I ja que ells seran els que en trauran profit, el mínim que vos hauria de quedar hauria de ser el prestigi de haver-ne estat els custodis, involuntaris si vols, durant 65 milions d'anys.
Dels articles que publiquem amb els col·laboradors, estem tips de fer referències a la importància de canviar aquests tipus d'actituds a petita i a gran escala. Són aquestes actituds de voler-se imposar sobre els demés, de voler creure que la seva veritat és prioritària a les dels altres que acaba en una falta de respecte pels que estan en una situació més indefensa i que la incomoditat que causa, tard o d'hora, acaba passant-ne factura. Jo el que dic és que treballem sobre el que tenim de bo, explicant el nostre punt de vista, la nostra veritat però sense furgar en les mancances dels demés. Si de cas informant-los, per a prevenir-los. Però si perquè es vegi el teu roser has d'anar a tallar el del teu veí, el problema el tens tu que no sol ets un mal pagès, sinó que no estàs fent res per tenir unes bones roses, i seguirà sent així mentre no ataquis el problema des de l'arrel.

–Devons que hem de fer?

–Jo no tinc pas las resposta. Em limito a publicar les coses que passen a Sellent i si s'escau comunicar-me amb la gent per donar-los-hi més detalls.
En aquest cas crec que serà important fer-ne una versió en anglès perquè aquest és un tema que transcendeix les nostres fronteres. Encara que a fora, si sovint no saben ni on és Catalunya ja veus què els pot importar Sellent o si els nius pertanyen a la pedania de Nargó o a la de Sellent.
Per altra banda, dirigir-se a la UAB (Universitat Autònoma de Barcelona) no servirà de res. Passarà coma a l'UdL, passaran olímpicament de nosaltres. Són gent massa orgullosa i encara que es diu que és de savis corregir i, com a gent de ciència, haurien de tenir una mica de savis, ells van a lo seu i no corregiran res de res.

Donant-ho a conèixer el que podem aconseguir és que algun dia es posi a cada un al seu lloc i, si sonés la flauta i ens acabés llegint algú prou intel·ligent i prou influent que sabés moure els fils necessaris per cercar la veritat, potser es corregirien les cagades 'científiques'.

El dia 3 de juliol es va convocar a tots els interessats en la vida dels dinosaures, a l’església romànica de Sant Climent de la capital del municipi.

A les 10 del matí s’inicià una petita excursió cap a Sellent en l’ indret anomenat coll de la Serra de Ciutat, amb dos autobusos del Vila Betriu, un de gran y un de petit, plens de gent a més no poder, més els visitants en corrua que anaven amb els seus propis cotxes i la comitiva, en la que si trobaven l’alcalde del municipi, el de la Seu, i el d’Organyà, el president del consell comarcal de l'Alt Urgell, el director del Consorci de Paleontologia i Entorn, i la directora del la Societat Andorrana de Ciència.

Varen fer una petita explicació del que podien contemplar-hi, i tot seguit inauguraren el territori batejant-lo com a MIRADOR DEL CRETACI, reconegut com un dels jaciments mes important d’Europa.

Una mica abans de les 13 hores, se'n tornaren cap al poble on van fer una explicació més extensa amb l’ajut d’un projector.

En finalitzar l’explicació tots van poder gaudir d’un variat 'pica pica'.