__   __  
Sellent.Cat_logo       Sellent.Cat_logo
 
Biodiversitat: A r b u s t s   d e   S e l l e n t
 
     
Pàgina Enrere  
  Retorn a la Plana principal de Biodiversitat     Retorn a la Plana Principal de Sellent.Cat  
 
Avançar Pàgina

A mig camí entre les herbes i els arbres, amb funcions uns cops com a herbes i altres com a arbres, sempres han estat allà fent servei o fent nosa, o les dues coses alhora. La tasca emprenyadora de socarrar-los, tallar-los o arrancar-los de socarrel. Les argelagues, els sanguinyolers, les bardisses, la vidarsa, les boixeres, el romaí, ... Sellent sense tots ells no fora el mateix, fan el paissatge i han fer la manera de viure. Els arbusts semblen tenir, més que cap altre vegetal, l'esperit de conqurir el paissatge. Pot ser perquè s'han avessat a lluitar contra l'empenta contínua de l'expansió de l'home.

Envieu-nos els vostres comentaris i els vostres coneixements en vers dels arbusts a: biodiversitat@sellent.cat

"Nom" nom a Sellent; "nom.." nom en català oficial o barceloní; "{..}" pronunciació.

Arç Arç. El seu gra, que nosaltres coneixem com grans d'arç, aranyons en cc, és el que s'empra per a fer lo patxaran. No s'han de comfondre amb el grans de curné. Els grans d'arç són molt aspres mentre els de curné són dolços. gra d'arç

Arç blanc Arç Blanc
Punxes de l'arç blanc fulla d'arç blanc Arç blanc

Argelaga Argelaga, Argeliaga argelaga La planta de les punxes. S'empra per a fer els buigs i amb aquests, per xuflimar el dels porcs. És el que cal per encendre una foguera.
Argeliaga florida
Flor d'argeliaga
la flor de l'argeliaga és medicina pel cor

Brucs Bruc Es fan a sotabosc amb ells s'en feien graners (escombres per l'era) Brots de Bruc

mores de bardissa Mores de bardissa (esquerra) i bardissa (dreta)
[Rubus ulmifolius]
  Bardissa

bardisa tipus2    

Boig  

punxe com la bardissa, fa fulles en forma de boliana o de cor, i s'enparxelle com una parra.

Creix en indrets de roca de difícil accés.

 

Boig Boix, boixera flor del boix Fulla de boix a la tardor

    -- fulla

Curner florit

Curner florit, Murta

[Myrtus communis]

Grans de curner Flor de curner

--   -- fulla i flor

Gabernera

Gavernera,

roser silvestre

L'aigua de gavernes serveix per curar les morenes per absorció cutànea.

Les gavernes són el fruit de la gavernera, també en diuen tapaculs pel seu efecte restringent al pendren aigua.
Floreig al la primavera i fa el gra a la tardor (setembre)
macarulla         Flor de la Gavernera
la picada d'insectes provoca una deformació que els insecten aprofioten per fer-hi lo niu

gaverna o tapaculs

ginebre Ginebre
Ginebre vell ginebró
Ginebre amb ginebrons
Ginebrons

Ginebron de Ginesta

Ginesta i el seu friut els ginebrons de ginesta

[Juniperus communis]

No s'ha de comfondre la ginesta amb el ginebre, ni els ginebrons amb els ginebrons de ginesta, la ginesta fa la fulla pungenta més curta i més tupída i el gra més xic que es torna blavós mentre el ginebró més gros, es torna marronós. La ginesta també es fa normalment més esbelta que el ginebre. Ginesta

Ginebron de Ginesta Parra amb raims    

Reboll garric Reboll fulles de reboll garric Alzina de garric

Boix Mascle Reboll Mascle (Boumort) Fulla del Boix Mascle Reboll Mascle

Romaní

Romaní

[Rosmarinus officinalis]

N'hi a de flor lila i de flor blanca, aquest segon molt més escàs. flor del romaní

Roser Vermell Roser Vermell Rosa Rosa, flor del roser
Roser tradicional rosa

Sabina Sabina La sabina, a diferència del ginebre, no punxe i és molt aromàtica.  

Sarguera Sarguera Es fa a vora dels rius i amb les seves rames se'n feien alguns utinsilis dels tipus de les panistres o les arnes.  

Tocamanetes Tocamentes, Nabiu

[Vaccinium myrtillus]

   

Vidarsa en flor

Vidarsa florida, Vidalba

[Clematis vitalba]

  Bidarsa

Olivarda   gra i fulla

    gra i fulla

      flor_

Pàgina Enrere Retorn a la Plana principal de Biodiversitat Al Cap de Munt Retorn a la Plana Principal de Sellent.Cat Avançar Pàgina