Els vincles d'unió entre cases, entre pobles, entre les cases i els trossos i els comunals, per on cor la vida, el comerç, les esperances, els funerals i les processons, les notícies, l'espai per on el temps mos compta, això són los comins el fils de la xarxa que manté la societat entrellaçada. Des d'aquells camins més antics encara emprats als altres abandonats, d'aquells camins de cabra a les noves carreteres asfaltades, els camins de pota i els de carro, empedrats, de terra i d'herba, cap a la ribera o cop el tossal, cap ací i cap allà, amb passeres per travessar lo riu o amb pont, trillats, engraonats, fets i per fer, tants n'hi ha de fets com per fer. Els camins sempre ens porten cap el nostre destí sigui quin hagi de ser. Amb ombra i amb sol, amb gel, amb mullena, relliscosos, amb argelagues o bardisses o planers, igual que en el curs d'una vida l'avanç pels camins ens porta pels escenaris més estrambòtics.

 Ací volem repassar, conservar, recordar, recorre i gravar els camins de Sellent perquè es coneguin i quedin pel futur malgrat que els camins es fan i es desfan. Qui vulgui conéixer el nostre país ho pugui fer amb respecte pel paisatge i la naturalesa. També el seu coneixement ens ha de permetre restaurar-los i sortir d'aquest modern concepte de viatjar amb vehicle sense palpar el camí, poder seguir el seu rastre, respirar l'aire canviant i veure com la llum canvia amb el paisatge. Els camins hi són per caminar-los.