|
|
|
| R e c u l l d e l o N o s t r e P a r l a r | ||
|
|
Recollim la nostra manera de parlar, QUE NO TOT HA DE SER BARCELONÍ !!!!
Envieu-nos les paraules peculiars que diem a Sellent, la paraula equivalent amb català oficial (si la coneixeu ) i el què vol dir i sortirà a la llista, també frases fetes i dites que conegueu ... envieu-nos-les a paraules@sellent.cat
De l'ampli i ric vocabulari que disposa la llengua catalana, només n'emprem una petita part i encara en prenem de les llengües forasteres i massa sovint menystenim les nostres 'perquè ere allò que diven los vells' o 'ho diuen los pagesos' o ... o treballem per salvar 'lo nostre' o no mos caldrà.
A les capitals i ciutats on la interferència d'altres llengües és més acusada i el parlar és normalment bilingüe es produeix el fenomen de la sintetizació. Això vol dir que les paraules que la gent del carrer acaba utilitzant són aquelles que, per un mateix significat, tenen la mateixa arrel. Per exemple, s'acaba imposant la paraula 'patata/patates' a 'trumfo/trumfos' o 'trumfa/trumfes' ja que té la mateixa arrel que en l'altra llengua o també, catalanitzant un barbarisme com de 'tamaño' a 'tamany', paraula aquesta inexistent en el català, la paraula correcta és 'mida' i, llavors podem comprovar que al pobles encara diuen mida mentre que a la ciutat i fins i tot els homens del temps de TV3 empren, sovint, erròniament la paraula 'tamany'.
| Paraules Genuïnes | Dites | Frases Fetes | Cursilismes | Reflexions |
| Paraules genuïnes | ||||||
| sintetizació | ||||||
| Lo Xant | en Català Central | Significat | Notes | |||
|
||||||
| Estriboc | Estrigoi!, estrigoi! | |||||
| Sarrampori | tarramperi | Soroll indefinit, barrejat, fort, molest, heterogeni, continu... tot alhora. | ||||
| nuadella | cua de cavall | planta que fa canot de segments i pels a cada tany en forma de costelles de paraigua i creix dins de les basses. | ||||
| mid | mig | mid-dia, a mid del mig,... al centre o meitat d'alguna cosa. | ||||
| xinar | estirar dels cabells | Aquest verb és molt rar de sentir fora de cercle sellentí, Vol dir etirar els cabells amb intenció de fer mal, o sense intenció però fent mal. | ||||
| cotxar /acotxar | jeure /ajeure | Segurament té una altra variant que és la d'acotar. Anar a cotxar vol dir anar a dormir i acotxar al nen vol dir portar-lo al llit i grunçar-lo si s'escau. | ||||
| qui-sap-lo | bastant | format per les primeres paraules de "qui sap lo... què hi ha," o "qui sap... quan n'hi ha" ha passat a significar una quantitat abundant però no mesurada. | ||||
| en-cabat | després | un cop acabat..., 'en-cabat farem lo cafè' | ||||
| roi | roig | és el nom del color vermellós. Ex. 'Cal Roi', 'Roc Roi'. | ||||
| llau | barranc, canal | la paraula derivada d'aquesta més coneguda és allau (esllevissada de neu). Una llau és una depressió del terreny sigui formant barranc o gran canal cap a on l'aigua de pluja tendeix anar. Ex.'Els rius van per la seva llau'. La paraula s'empra per tot el voltant del Boumort. | ||||
| abescar | abastar | és una paraula més emprada que 'abastar' del català central, cc; es fa servir per voler dir 'agafar' sempre que s'hagi de fer un esforç per xic que sigui. | ||||
| aixàldiga | petita peça encesa que marxa volant amb lo fum d'una foguera | |||||
| aixalavar | aclarir, passar-ne aigua | |||||
| aixancarrar | aixancarrar-se: obrir-se de cames | |||||
| agalius | esperança | significa tenir esperances en el parlar pallarès. p.e. "tens bons agalius d'obtenir la feina?" | ||||
| alcelcili | És una paraula derivada de 'al cel sigui' i s'ha convertit en una manera educada de dir que es mort | |||||
| apollicar | posar algú sota protecció. De fet és el que fant les lloques amb els seus pollets: els apolliquen sata les ales | |||||
| aram | planxa de coure | era el material de fer eines per la cuina antigament. Posteriorment, es deia així fos la planxa de coure o no mentre que fos metàl·lica. | ||||
| àrguins | enreixat de fusta que carregat sobre l'animal de càrrega permetia portar la palla i els garbells | |||||
| arrai | rai | no té el significat de l'anglès 'array'. És difícil d'explicar el significat perquè varia segons el context de la conversa. Exemple: 'això arrai' = això és superable. | ||||
| apariar | Arranjar | col·locar ordenadament, arreglar, situar-se a lloc. | ||||
| açò | això | |||||
| acasir | fer la còpula els animals | |||||
| abontes | llavors | aleshores | ||||
| adés | abans | moment recent del pasat | ||||
| agoitar | observar | |||||
| asclar | partit seguint les betes. No val tallat amb alguna eina | |||||
| assocat | adormit | estar assocat: està dominat per la son. | ||||
| barlaquer | mullader | és un mullader abundant i fastigós | ||||
| bitxo | "guindilla" | pebrot coent | ||||
| bresca | peça de cera d'abelles amb les cel·les i la mel quan es treu de l'arna | |||||
| broma | núvol | no fa referència a un acudit o semblant, quan els núvols cobreixen el terra pot ser boira o brama ajaguda, no és el mateix; quan estan al cel i són ben definits també en diem bromes. La paraula núvol s'empra per quan són de forma indefinida o uniforme cobrint-ne molt tros | ||||
| buscall | tronc asclat. Cada un de les dues peces grosses de fusta que es posen a costat i costat al foc per cremar. | |||||
| butuadeu | expressió que manifestava enuig i reforça el que es diu a continuació. Amb l'ús s'acaba vulgaritzant i emprant sense que tingui sentit. | |||||
| boïg / boïga | munt d'encenalls apariats, que es deixen a sol i serena perquè s'assequin. Després es cremaven i s'escampaven les cendres pel tros que després hi plantarien els trumfos. Hi havia un boïg especial que era el d'argelagues que es feia a la tardor i es portava a casa el dia abans de matar lo porc ja que s'emprava per xuflimar la pell del porc. El tros adobat d'aquesta manera es dive boïga. |
|||||
| voréit | vorell | marge entre el llaurat i la riba | ||||
| burxa/burxar | burxa o burxot: cosa en forma de punxa prou grossa com que permeti burxar, sovint s'empra com a sinònim de punxa. Burxar: introduir removent amb alguna intenció, treure, trencar, fer malbé, foradar, etc. un objecte punxegut. | |||||
| cantal | pedra | |||||
| clop | pollancre | arbre de les riberes que es fa molt alt, necessita molta aigua | ||||
| carnús | cadàver | cadàver mort i podrit, que a Sellent tamé diem calabre | ||||
| carrigal | tartera | munter de rocs | ||||
| comuna | vàter | es pronúncia 'cumona'. La paraula ve de quan el govern de l'estat era a Càdis, en una comuna | ||||
| carmallola | carmanyola, 'fiambrera' | |||||
| conna / cotna | la part externa i forta de la cansalada, la pell on s'arrapa el pel de l'animal | |||||
| desfici | dolor que sense ser intens, és molest i de mal soportar |
|||||
| dispús-ahir | abans d'ahir | el dia anterior a ahir. És una paraula mal traduïda de la llengua invasora. Tinguent aquesta paraula tant genuïna, perquè mal traduïr? - normatívament: despús-ahir | ||||
| despar-demà | demà passat, despús-demà | com dispús-ahir, genuïnament catalana com també a l'endemà: el dia següent, - normatívament: despús-demà | ||||
| dellonses | dallonses | |||||
| deixonses | daixonses | |||||
| enreulat | gelat | estar enreulat: que se sent fret per tot el cos; tenir les mans enreulades: tenir una sensació forta de fret a les mans. Deriva de 'reula' que és una zona de terreny fonda i humida on poc hi arriva el sol i on habitualment hi fa fret | ||||
| esbandullar | passar-ne aigua | rentar-se, referit a la cara; fer una rentada ràpida o una aclarida d'una peça de roba;... -normativament: esbandir, esbaldir | ||||
| estanoc | que és un aturat, un destorb, algú que no deixa que els altres avencin, treballin, evolucionin. | |||||
| escabot | escamot | grup d'animals o persones aïllat de la resta, del ramat, del batalló, etc. | ||||
| esclopet | és un guant de fusta que protegia els dits quan es segava amb el volant o la falç | |||||
| escoixar | trencar una rama, un brot, un cimal, etc. fent força i deixant que segueixi la beta més fluixa | |||||
| farda | brossa | cosa que fa nosa, molesta | ||||
| fato | lo material que es tregina | |||||
| gibrella | orinal | als urinaris públics de la ciutat de Londres també fan servir la paraula 'gibrelles' | ||||
| vencill | cordill | és el lligader fet de la palla del cereal amb que es lligaven els garbells. A Isona n'ho diuen de qualsevol cordill | ||||
| garbell | és el menat de la planta del cereal segat i sec, lligat amb el vencill amb que es fa la garba | |||||
| garba | conjunt de garbells amunterats (cc:amuntegats) d'una manera específica en que desaigua la pluja i protegeix el gra. | cc = català central | ||||
| gec | jaqueta/americana | lo gec que es portava sobre l'armilla per mudar i per cada dia. | ||||
| murriar | El que fan els animals que menjen herba quan tornen a rosegar l'herba que ja havien ingerit. | |||||
| amurriador | indrets on s'arreplega el bestiar per murriar; indrets que tria el pastor, arrasserats, aixoplugats, a l'ombra,... Per extensió, el bar de la Festa Major de Sellent. | |||||
| monejar | fer coses amb dubtós objectiu: Exemple: Què moneges! digué al pescar-lo in fraganti | |||||
| porgader | porgador, sedàs | eina normalment rodona que serveix per porgar (separar els grans grossos dels xics) es feien amb un cercle de fusta d'uns 10 centímetres d'alt i la base amb un filat. Porgar, porgader i purgatori tenen la mateixa arrel que significa separar lo bo de lo no bo | ||||
| aré | sedàs | l'aré és el porgader gros | ||||
| Puh | Puh això,... puh allò. Vol dir que això, allò,...és una cosa segura, certa, ferma | |||||
| patraca | petaca | a la patraca s'hi portava el tabac esgrunat, externament semblava un moneder però de dins en sortia un butxacó ambdòs, interior i exterior, fets de cuiro. | ||||
| panistra | recipient en forma de didal d'un metre d'alçada i mig de diàmetre fet de bimen o sarguera que es carregava un a cada costat de ruc per portar el fem al tros. | |||||
| voliac | rat panat | mamífer volador, nocturn que té pèl i no plomes. | ||||
| ventador | enginy fet de fusta i ferro que servia per separar el gra de l'olva, la terra i els roquets. per la part superior en forma d'envut gros si abocava lo arreplegat de l'era amb el corredor i el cabàs després de la batuda. Al lateral s'hi feia girar una maneta que feien girar unes pales per fer vent i sacsejar un porgader en la part inferior. L'olva sortia bufada per efecte del vent per una banda mentre per l'altra part el porgader conduïa el gra al sac i la terra i els roquets caiven (cc=queien) a terra. | |||||
| batuda | el dia de la batuda era tant important com el dia de 'matar lo porc'. Era un dia de feina i alegria perquè era quan s'obtenia el fruit de la feina de molts mesos i es reunia la família per la feina. La batuda es feia fent girar un, dos o més animals - rucs, mules- en redó que guiava l'amo lligats amb una única corda i sobre les garbes desgavellades a fi d'esgrunar les espigues. Desprès s'amunterava la palla o es ficava al paller cobert; del que quedava a terra es passava pel ventador. | |||||
| trumfos | patates | tubercle d'origen sud-americà que va treure la gana als europeus des de fa més de 300 anys. Malgrat que a sudamèrica n'hi ha una cent espècies, ací només s'en conreen menys de 10 tipus diferents. | ||||
| tarna | cada una de les parts al tallar un ou dur, una fruita pel mig; En occità darna | |||||
| truitada | truita | truitada de trumfos, truitada de 'cues de guineu' (bolet), truitada d'espinacs. Així es deferencia de la truita (peix) de riu | ||||
| vianda | amb lo català central una vianda és qualsevol menjà cuinat. A Sellent la vianda és el puré aixut de trumfos i cols que pot servir-se amb xixons i el seu suc. La vianda amb rostes de la Cerdanya no és el mateix concepte que a Sellent, allà les rostes són talls de cansalada vinçada rostida que s'àdjunten a la vianda, ací la vianda amb rostes és la vianda, normalment la sobrera del migdia o dia anterior, que es fregeix fins a que queda rossa, torrada per l'exterior. Aquesta crosta rossa és el que rep el nom de rosta. |
|||||
| rosta / rostar | rosta: és la part enrossida de la vianda refregida. |
|||||
| soleall | marro | residu que queda després de bullir el cafè o alguna herba | ||||
| xixons | trossos de cansalada o carn greixosa (greixons, greixellons) fregida tallada a daus o trossets xics que acompanya alguns plats com la vianda. | |||||
| relleus | sobres | el que es deixa al plat | ||||
| tall | segon plat | amanida i tall; vianda i tall; sopa, tall i poma són exemples de menús habituals. El tall era la carn què es tingués al moment fresca o conservada. | ||||
| malfargat | que porta la vestimenta mal arreglada | |||||
| menester | necessitar | |||||
| orc | normalment s'utilitza per insultar. El significat real, però, és el de l'ànima amb imatge del difunt que s'apareix a algun indret diferent del de la defunció en el moment següent a que aquesta esdevé. | |||||
| rotxegar | vomitar | Treure el contingut del païdor per la boca | ||||
| magall | per una banda, és com el pic, per l'altra té el tall recte com la destral | |||||
| fangatxer | fanguer | zona de terra molla fent fang enganxifós de mal treure. | ||||
| broç | tavella seca de llegums, resultat d'esgrunar-les | |||||
| bugader | cubell de més de vint-i-cinc litres on s'hi veia la bogada, rentada de la roba. A Sellent es rentava a la bassa, al riu, o la tolla de la font, el bugader només feia la funció de contenidor. | |||||
| cove | "la lluna en un cove", és una frase feta. el cove és com una panera xica fet de vimens amb dues anses de capacitat d'uns deu, quinze litres. | |||||
| panera | contenidor gran de vime amb dues o quatre anses capaç de contindre al menys tres pans (de 2 Kg cada un) | |||||
| corredor | Pala plana de fusta amb mànec llarg que servia per arreplegar el gra de terra després de la batuda | |||||
| lluc | part central normalment més blanca que verda d'una verdura de fulles per on la planta creix i és més tendra. exemples: lluc de l'enciam, lluc de l'escarola ... | |||||
| brossat | mató | llet tallada escorreguda del sèrum. | ||||
| pallada | barreja de palla, aigua, sal i farina que es donava als rucs a l'hivern com a complement alimentari. | |||||
| arrupit | ajupit | |||||
| tripons | testicles (d'animal) | |||||
| espardenyes | bambes | encara que no siguin les tradicionals de espart i tela per sobre, al calçat esportiu se'n seguien dient espardenyes. | ||||
| calabrot | home que 'es fa' moltes dones | |||||
| pleta | cort dels porcs al aire lliure. | |||||
| llantigot | placenta, dels mamífers quan crien i els penja | |||||
| cuca (de cuinar) | eina per cuinar de ferro colat com una caçola de bora alçada i amb tapa també de ferro. per sota sobresortien 3 potes i pel costat un únic mànec rodó. Mols dels gran plats de pagès es cuinaven amb la cuca. | |||||
| pastiu | lo porc que es xica per engreix i posterior matança | |||||
| truja | la mare dels porcells | |||||
| gicar | deixar | o xicar? | ||||
| filotxa | peça de roba normalment de ganxet i forma rodona tret d'una banda on té un entrant i que portaven les dones donant la volta a les espatlles i es trossava al davant amb una agulla. pel darrere agafava forma arrodonida. | |||||
| matxucar | rebregar | fer el contrari a planxar, una peça de roba, un paper, etc. | ||||
| brunzent | de sobte i molt ràpid. ex.:'sortir brunzent' =sortir d'estampida | |||||
| arna | es feien de rames de sarguera o bimens trenats com si fos una panistra però sense tancar els extrems, com un cilindre, desprès s'empastifava de patanada de vaca o fang a manera de arrebossat. Un cop sec, es tapava per dalt amb una llosa prou grossa a manera de teulat i perquè no la mogués el vent s'hi afegien rocs a sobre. S'ubicaven en lloc arrasserat del vent i la pluja però que hi toqués bé lo sol. Després només calia portar-hi l'eixam d'abelles. |
|||||
| bresca | peça de mel amb les cel·les de cera tal com surt de l'arna. Se'n xuclava la mel i es rosegava fins que només quedava la bola de cera a fora i la mel a la panxa. | |||||
| romana | filla d'un romà? No; palanca calibrada amb ganxo per penjar-la a l'eix de balanceig, ganxo a un extrem on s'hi penjava l'embalum i sobre la barra calibrada s'hi movia la pesa de material pesant fins equilibrar-la. Llavors se'n llegia el pes. | |||||
| sària | alforges | Les alforges del ruc estaven fetes de fibra de cànem (avui dia prohibit el seu cultiu pel seu contingut narcòtic). Formaven dues bosses en forma triangular a banda i banda de l'albarda, servien per portar-hi coses delicades o gra sens ensacar. | ||||
| alforges |
|
|||||
| saumall | que ja ha perdut humitat, que s'ha assecat parcialment. | |||||
| toia | rifa | rifa. Joc d'atzar on es compren unes tires de números i guanya el premi (que també rep el nom de toia) la tira que porta el número que surt del atzar. De costum el número el treu una mà innocent escollint cartes. | ||||
| trill | estri format per una graella i puntes tot de ferro i pesant d'un metre i mig per uns vuitanta cm. i uns quinze cm d'alçada les puntes. S'arrossega amb tracció animal per sobre dels trossos després d'haver-los llaurat per esbocinar els terrossos (esterrossar) |
|||||
| collader | eina formada per una barra de fusta de lledoner o fusta flexible, lleugerament corbada amb una osca a prop de cada extrem en la part convexa. S'utilitzava per traginar galledes d'aigua, una penjada a cada osca i el colladé a sobre l'espatlla. | |||||
| tascó | cunya | tristament hem de sentir als monitors d'esquí dient als seus alumnes que han de fer 'cunya' per frenar volent dir que han d'ajuntar les puntes dels esquís. En català tenim una paraula pròpia no cal anar a buscar-ne a fora; tascó és l'eina de ferro en forma triangular que s'utilitza per asclar els buscalls a cops de massa. Català oficial: cuny | ||||
| acarmullar | omplir a vessar | fem servir aquesta paraula per dir que omplim fins els topes. En el cc han de fer servir tres parales. Filològicament: acaramullar | ||||
| osca | trau | és un trau però no es pot substituir per ferida, aquí el trau ha de ser en un objecte, ferro, fusta, etc.; exemple: 'treure l'osca de la dalla'. Vol dir que cal esmolar-la perquè té entrants en el tall. | ||||
| parió / pariona | el / la que hi fa joc | La sabata que fa joc, la pariona; el mitjó que hi fa joc, el parió. El què hi fa parella; malgrat que l'espòs, l'esposa no se'n diu ni lo parió, ni la pariona. | ||||
| otxura | forma / ganyota | Diuen que és diu: faiçó, faisó, factura, facció i otxura ve del castellà - (!)o tal vegada, a l'inrevés. | ||||
| Surriaca | xurriaca, llàtic | corda de cuiro lligada al extrem d'un bastó per aviar el bestiar | ||||
| xut | mussol | ocell que canta de nit | Veieu-lo a Fauna | |||
| xera / xerada | flama d'una foguera | |||||
| rosada | Al Pirineu del gel que es fa a terra, en les fulles de l'herba a la matinada freda de l'hivern, en diem rosada. Una profesora de català de Barcelona deia que s'en deia així quan no era gelada. És clar que a Barcelona capital de rosada no se n'hi fa | |||||
| aigualada | rosada | En cc en diuen rosada. És l'aigua que es condensa a les fulles de l'herba les matinades principalment a la primavera. Per dir-s'en així no ha d'estar gelada. | ||||
| avesar | acostumar | |||||
| nadalons | Aperitiu, ressopó a base de (abans) fruits secs, moscatell, dolços, xocolata desfeta (ara) torrons, cava, beguda dolça, xocolata desfeta, coca... que es pren la revetlla de Nadal a mitja nit. | |||||
| eixut, eixugada | sec /seca | Que se n'anat el líquid que contenia |Que es té set. Per influència de la llengua forana, s'empra sec quan en realitat es vol dir eixut. C.oficial: eixut, eixuta. | ||||
| parxell | bastó, rama, canya que serveix per emparxellar. C. oficial: perxell i emperxellar | * | ||||
| emparxellar | fer que una planta s'entortilligui sobre un parxell a fi que el vent no l'aplani i creixi separada de terra. Algunes plantes s'emparxellen elles mateixes sobre parets, sobre arbres, normalment a fi que les seues fulles els hi toqui el sól. Per exemple ho fan naturalment la parra i la gedra i artificialment, la tomatera i la fesolera. | * | ||||
| vinça / vinçada | viada | vinça és la franja o veta de diferent material que es troba dins d'un altre material homogeni. Exemple: cansalada vinçada, la que té, al menys, una beta de magre. | ||||
| ...... | ||||||
| ...... | ||||||
| Paraules Genuïnes | Dites | Frases Fetes | Cursilismes | Reflexions |
| Dites | ||||
| La Dita | Lo seu comentari | |||
Los rius de Conques no són com los d'aquí |
La caldera geogràfica de les Conques al Pallars Jussà produïa el millor vi de l'entorn. Ja fa alguns anys que només es produeix pel consum particular. La qual cosa és una llàstima per la qualitat que tenien. Bodegues de producció industrial han fet plantacions a les costes dels voltants de Talarn. La dita és l'acabament d'una cançó. Si algú la recorda... l'esperem amb candeletes. |
|||
| Si Sellent no trobes aviat, |
||||
Set comelles, set serrats |
Una comella és cada un dels bonys que es forma per la erosió al peu de les muntanyes entre barranc i barranc i que sovint tenen forma de mamella invertida. La dita fa referència al terme de Sellent. | |||
Moraduix, moraduix |
Anava així, o anava d'una altra manera? | |||
Per Nadal, |
||||
Per Nadal, |
||||
Santa Llúcia la bisbal |
||||
Per Sant Tomàs, |
Per Nadal, |
Fa referència a la durada del dia. Després de l'equinocci d'hivern, la jornada es segueix escursant pel matí, però allargant per la tarda. En conjunt, es comença a notar que hi ha més dia. | ||
Poble xic, gran infern |
Aquesta dita que acabo de sentir no és pas de Sellent, ni tant sols catalana, però és que a Sellent, li escau con l'anell al dit |
|||
Plou i fa sol, les bruixes es pentinen |
Es diu quan surt el sol alhora que està plovent | |||
|
Era una endivinalla. Quan el castellà només es parlava a l'escola, saber la resposta era un repte. | |||
La <<Marieta>> servidora de vostè i aquí tinc una butxaqueta per si hi vol posar re |
Ho deien les nenes com a manera de presentar-se i de deamanar algun regalet. En aquest cas la Marieta, sinó el nom que fos de la nena. | |||
|
Hi havia un poble a l'Argentina on s'enraonava català, Pergamino, tal era la quantitat de catalans que hi vivien. En un llibre, Los Inmigrantes, on es recopila la història d'aquests catalans i algunes de les seves tradicions s'hi troba (escrit en argentí) aquesta dita d'origen català. Després de la plaga de la filoxera i al trencant entre el segle XIX i XX van marxar cap a l'Argentina al menys una dotzena de sellentins. A Pergamino trobaven terres, començaven treballant per altres però, tan aviat com havien fet una mica de guardiola, compraven les seves pròpies terres. Tenien fama de treballar i portar bé la terra per la qual cosa eren ben valorats. |
|||
Ruc vell to són mosques! |
||||
| Paraules Genuïnes | Dites | Frases Fetes | Cursilismes | Reflexions |
| Frases Fetes | |
| La Frase Feta | Lo seu comentari |
| fer bon gasto | Esser bon menjador o tenir mànega ampla alhora de fer comanda |
| les deu hores | aperitiu de mig matí, normalment de fruits secs. |
| Ja és grandia | Que el Sòl ja està alt |
| Ací deçà | A la punta o banda propera al que parla |
| Per qui dellà | En un entorn distant, normalment se n'indicarà la direcció |
| fer un esbàtic | Quan plou molt fort que la pluja far esbatec |
| d'aquella manera | Que no és ni blanc ni negre, que és, que va a mitges |
| quatre gats | Que hi ha molt poca gent |
| estar gat | estar borratxo. |
| només menjaries prinyons pelats | es diu al llefucs |
| beure a galet | beure sense que el continent del líquid toqui a la boca. Per exemple: amb el canti, amb el porró o d'una ampolla. |
| pesar figues | Quan un s'adorm i li cau lo cap, es diu que està pesant figues |
| estar a la cancarulla | Estar en un marge apunt de caure, estar al límit segur |
| estar xut | Estar sec, que no hi veu |
| esser escugulat | Quan se sent per primer cop a l'any lo cucut cantar es diu que hom, qui l'ha sentit, ha estat escugulat. Llavors, si qui ha estat escugulat portava diners, en tindrà durant l'any, si per contra, no en duia, la resta de l'any serà de escassesa. |
| l'un no és l'altre | "i és que l'un no és l'altre". és una manera de dir que tots som diferents. |
| Paraules Genuïnes | Dites | Frases Fetes | Cursilismes | Reflexions |
| Cursilismes, degeneracions, barbarismes i altres transgènics | |||
| a Sellent diem | perversió | ||
| jo | [ió] | si la 'j' en 'joc' es pronúncia com a 'jota', perquè en 'jo' ha de ser diferent. Ha Valladolid diuen [ió], a Milano diuen [ío]. De jo a ió hi ha una perversió. | |
| ja | [ià] | el mateix passa amb 'ja', s'empra una contaminació forstera. | |
| mida | tamany | la paraula 'tamany' no existeix al diccionari català. En el batibull que parlen a la capital s'ha catalanitzat una paraula castellana. 'Mida' és correcte per referir-se a la dimensió d'alguna cosa. | |
| bana | banya | la paraula que defineix l'os que surt del cap a alguns animals no porta 'y', ...i les altres, tampoc. | |
| empènyer | emputxar | la paraula l'han generat en els suburbis de les capital amb la sintetització d'empènyer i 'empujar' | |
| cuca | bitxo | Agafat dels immigrants, una paraula catalana que vol dir pebrot coent a passat a voler dir cuca que no té res a veure. Així "ets un bitxo", es diu en lloc de "ets una fera" o "ets una mala fera" o, "compte amb aquest bitxo" enlloc de "compte amb aquesta cuca". Per altra banda, diuen 'pebrot picant' on haurien de dir 'bitxo' o 'bitxo coent'. |
|
| corrua | cua | "fer cua" és un mal ús, traduït d'altres llengües. En català s'hauria de dir 'fer corrua' que vol dir marxar en renglera tant persones com animals i per extenxió, vehicles. | |
| picaor o picor | picar | diem: em fa picaor ací; diuen: em pica aquí. Diem, es pica amb un martell, t'ataquen els polls a cops de massa? | |
| gratar-se | rascar-se | De nou, un atac barbar. Cal fer-se una rascada amb una bardissa o una paret per matar el poll que t'ataca a cops de massa? | |
| Puntada de peu /coça | patada | Massa sovint la canalla aprenen paraules i les barregen amb el seu parlar sense diferenciar el què es correspon amb la seva llengua i lo que és un paraula invasora. És feina dels professors, periodistes i divulgadors corregir aquestes bestieses. C. oficia: guitza | en mallorqui s'utilitaza; coça |
| Al capdavall o En darrer terme |
Al fi i al cap o Al cap i la fi |
Portat a l'extrem, anirà d'aquesta, d'aquella manera. | |
| Paraules Genuïnes | Dites | Frases Fetes | Cursilismes | Reflexions |
| Reflexions |
La música més dolça que hom pot sentir és,
després d'haver estat dies a l'estranger,
arribar al Prat i sentir enraonar lo català!
Si es troben dos per parlar i un d'ells parla una llengua i l'altre en parla deu,
decidiran parlar amb l'única llengua que parlen tots dos.
Per això les llengües més simples i dels incultes són les més xerrades.
Li diu al tornar de farra:
orc, més que orc!
em cal, per un tall de botifarra,
mantindre tot lo porc?
Si Catalunya és Espanya,
Perquè lo Català no és Espanyol?
Cercant per Sellent la cosa més genuïna
vaig sobtar una sellentina
És car i trist per un país, precisament...
que perquè un home n'enraoni mitjanament bé la llengua
se'n l'hagi de fer El President.
Què hi fa una pilota de Terra molla
com si fos una poma podrida donant voltes a una torradora solar
durant 4 mil milions d'anys?
Si el poder en la democràcia, per definició,
emana, el decideix i manega el poble pel poble,
qué hi fa un tribunal interpretant en reunió
i jutjant contra el soberà sense ser-ne ni el noble?
Si al terme de Sellent li ha canviat lo nom per la seva Vall,
del municipi l'administració
en justícia i democràtic caval,
s'ha de posar per nom al terme del consistori, la Riba de Nargó
Davant d'algú que no està bé,
la justícia no hi pot fer re.
| Paraules Genuïnes | Dites | Frases Fetes | Cursilismes | Reflexions |
|
 |
|