Logo Sellent.Cat   Retorn a pàg. pral.
Informació de la troballa del Forat Negre de la Roca de Set Comelles
 
Pàgian enrere

Arrel de l'edició d'aquesta pàgina web, on els sellentins ens queixàvem de l'incorrecte nom amb el qual s'anomenava al forat de la Roca de Set Comelles on es van trobar els esquelets de la era del bronze, coneguts genèricament com la Senyora de les Muntanyes, la Federació Catalana d'Espeleologia ens va instat a trobar el topònim correcte de la cova. Recordem que en les publicacions tant dels mitjans de comunicació com les publicacions científiques sortia el nom de Cova de Montanissell de la Roca de Montanissell. Mentre que una publicació de la Federació d'Espeleologia del 2006 l'anomenava Cova del Voltor.

Aquí mateix, en aquesta pàgina, fejem referència a la cova de Set Comelles i cova de Sellent com a contraposició al nom que li havien posat ja que Montanissell és el poble i terme veí al de Sellent i que, actualment, no té res a veure amb l'indret, ni del forat, ni de la roca. Tant la primera com la segona forma no pretenien ser el nom de la cova o forat si no que tenien el sentit de pertinença: la cova que pertany a la Roca de Set Comelles i cova que pertany al terme de Sellent. Estava clar que de tenir un nom qui l'havia de saber-lo era la gent que viu en les proximitats, la gent de Sellent. No estava clar, però, que en tingués ja que es desconeixia el seu valuós contingut i de la gent gran de Sellent que en podia saver millor que ningú el nom, en queden ben pocs.

La nostra intenció va ser la de fer justícia a la veritat i que corregissin aquells noms que no tenien fonament i que probablement s'havien donat en base a interessos personals. Volem agrair molt especialment al vicepresident de la Federació Catalana d'Espeleologia que amb el seu interés per conèixer el topònim exacte de l'indret, ens ha instat ha fer una recerca entre la gent de Sellent i entorn per trobar-lo.

En el procès de la troballa de la cova i els esquelets van intervenir des del pagès i pastor de Sellent que va informar al grup dels bombers d'Isona de la existència del forat; aquests que estaven fent recerca dels forats i esplugues de l'entorn al macís del Boumort i que van fer les troballes: darrere del forat hi havia una cova de més de vint metres de fondària i que al fons hi havia esquelets i, com els va semblar que podia ser de valor històric, ho van comunicar a la comunitat científica. Llavors, amb els permisos corresponents de l'ajuntament del municipi, hi van intervindre els espeleòlegs que van arranjar les vies d'accés tant de la via externa per la roca, com dins del forat a la cova perquè els científics hi poguessin accedir amb comoditat. Els científics, dibuixants i topògrafs en van fer l'estudi in situ per després endur-se'n els esquelets i les seves pertinences a les universitats, UdL i UAB bàsicament, per acabar de fer els estudis dels osos i peces de bronze trobades

Ens resta que la comunitat científica faci el que li és propi, investigar i donar una informació certera. Dic això perquè, com ja havíem escrit en la primera edició d'aquest pàgina, als científics se'ls va demanar en una conferència-exposició que van fer al municipi que fessin la correcció del nom i, també jo mateix havia escrit al centre de premsa de la UdL requerint-los fer la correcció del nom. Malgrat tot no ens van fer cas en absolut. Recordem que va ser un pes important en la creació de aquest lloc web lluitar contra aquestes injustícies i falsedats menystenint el poble de Sellent.

Esperem que ara que hem preguntat i hem contrastat el nom que ens han donat els veïns de Sellent i entorn i que sabien de l'existència del forat, aquest nom sigui el què s'utilitzi en tots els documents i publicacions. Aquest nom amb què es coneixia l'entrada a la cova era 'Lo Forat Negre de la Roca de Set Comelles' que pertany al terme de Sellent ubicat al sudoest de la comarca de l'Alt Urgell. En particular, ens han dit que pel proper any a la revista d'informació i divulgació d'espeleologia espeleo CAT' publicarien un article al respecte d'aquesta cova i per tant confiem que ja sigui amb el nom correcte.

Esperem que les universitats implicades i els seus òrgans científics ens justifiquin el nom que varen emprar o, alternativament, el corregeixin.

Els vostres comentaris hi són benvinguts: senyora@sellent.cat

Avançar pàgina
A continuació l'edició original amb algunes correccions
 
Esquelets de fa 3.500 anys, era del Bronze, trobats a Sellent
 
 

Des que un bomber d'Isona va fer el descobriment dels esquelets a la cova de la Serra de Sant Joan de la vessant sud del massís del Boumort, a la roca de Set Comelles, al terme de Sellent, els polítics del municipi han emprat l'esdeveniment per a obtenir reconeixement pels seus respectius pobles. Així trobem que en les informacions que podeu trobar tant en diaris, com en diversos llocs web, com en documentals, només fan referència al municipi i al poble veí de manera que a la roca l'anomenen erròniament 'roca de Montanissell' i a la cova, 'cova de Montanissell'. Indignat per l'atropellament de la realitat, vaig escriure un correu electrònic a la secció de premsa de la Universitat de Lleida, UdL, del qual no vaig rebre contestació. Per altra banda, sé que en una presentació que es va fer a la capital del municipi, es va reclamar que es digués la veritat sobre el lloc de la troballa; tampoc se'ns va fer cas.

A Sellent.Cat des d'un principi hem volgut donar a conèixer aquesta manipulació que han fet els regidors del municipi amb la col·laboració dels mitjans de comunicació. L'enutj conseqüent, ha estat una de les llavors que ha acabat donant lloc a aquest lloc web. El mateix menys teniment estem suportant amb els tema dels fòssils de dinosaure que podeu veure en 'esdeveniments' o 'dinosaures i prehistòria'.

A continuació teniu algunes adreces web on podeu trobar informació, no oblideu però, que per tenir una informació certa cal que canvieu:

'cova de muntanissell'    per    'Forat Negre ó cova del Forat Negre',

'roca de muntanissell'     per     'roca de Set Comelles, de Sellent'

algunes adreces són les següents:

http://www.udl.cat/serveis/oficina/Noticies/2005/maig30.html

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=32433&p_amb=4022

http://www.tv3.cat/ptv3/tv3Video.jsp?idint=185256707

La cova es troba sota dels repetidors de telefonia mòbil i de TV3, situats aquests al cap de la roca de Set Comelles i a la vertical de la casa de cal Caio i la borda de la Pera de Sellent; a sobre de la collada de Creu de Ferri i en front del pic de Turnó. Els repetidors donen cobertura tant a Boixols com a Sellent.

El municipi en qüestió és un dels més extensos de Catalunya i està compost per 6 pobles i 6 termes, inclòs el què en fa de capital i La Roca de Set Comelles, queda just a tocar de la trencada amb la veïna comarca del Pallars Jussà i separa la part de Sellent de les seues bordes anomenades Els Prats de Sellent. El poble de Boixols n'és el primer que s'hi troba anant cap a l'oest i entrem a la sub-comarca de la Conca Dellà i, per tant, contràriament al què es diu en un dels vídeos, NO és al mig de l'Alt Urgell.

La major part dels pobles, tal com passa a tot el Pirineu, s'han estat despoblant. Les polítiques urbanístiques no ajuden precisament a la recuperació i, a Sellent tenim a més, l'agreujant del terrorisme. No tenim clar si provocat per la demència, la psicopatia, sociopatia, simplement la maldat portada a l'extrem o la avarícia per a apropiar-se del Bosc de Sellent (com en el cas de la muntanya de Tor, al Pallars Subirà – Trobareu més informació a Terrorisme a Sellent). En qualsevol cas, els actes vandàlics i agressions a les persones fan que els habitants de Sellent haguem de marxar a fer vida a altres pobles per preservar les nostres vides i les nostres pertinences. Sellent.Cat ho denúncia públicament, ja que fins ara per les vies de la justícia i les vies administratives no s'ha avançat gents.

 
   
     
Roca de Set comelles
 
Ubicació de l'indret de la cova i les muntanyes més destacades - vist des de la Serra Moneda
 
       
Roca Set Comelles

En la imatge de l'esquerra es pot veure la roca des de la seva part baixa fins a on s'hi arriba a peu sense massa esforç. La roca es pot escalar (grimpar) però no es recomanable fer-ho sense material de seguretat si no es que s'estigui avesat a xafar rocs.

Al centre la ampliació, darrere de les sabines i un poc més alt s'hi pot entreveure una forma fosca que és el Forat Negre, el forat d'entrada.

Entorn de la Serra de Sant Joan que comença al municipi d'Organyà amb el bec de la roca de Santa Fe, continua la roca de Muntanissell i després la roca de Set Comelles de Sellent fins a la Obaga Negra, hi ha diverses cavitats com la cova d'Armini sobre El Pitarell i un pou molt fondo als Prats anomenat el Forat de la Bòfia. També al bosc de Sellent hi ha un forat on hi havia el costum de tirar-hi rocs i escoltar-ne'n el ressò de l'arribada al fons, ja que trigava força.

Per altra banda, encara es recorden històries de quan a les coves de la serra hi vivia gent, particularment en temps de la guerra civil del 1936.

  Entrada Cova

Serra de Sant Joan

Serra de Sant Joan: a la meitat dreta de la foto, Roca de Montanissell, de la meitat enllà roca de Set Comelles de Sellent. La foto de l'esquerra correspon a l'últim pic del fons.

Indret: [42º11'35"N, 1º11'16"E, 1.575m]

Roca de Set Comelles vista d'a prop i ampliació del Forat Negre d'entrada a la cova. A la dreta Serra de Sant Joan des del Pitarell
Pagenere Al cap d'amunt Avançar Pàgina