Sellent.Cat_logo   Retorn a la pàg. pral.
Historia i Prehistòria: l'aventura del passat
 
Pàgina enrere   Avançar pàgina
 

Volem honorar el passat del nostre poble, donar a conèixer la història, la prehistòria, tot el camí de la gent que ha fet possible que avui encara existim com a poble, com a portadors i hereus d'uns coneixements d'aquest racó de món que en diem, Sellent. Això no és un llibre acabat i tancat, és la via per a recollir informació d'aquest llarg passat i de posar-la a l'abast del qui la vulgui conèixer.

Tot al cap de vall, amb la voluntat de recollir agrupar, ordenar i salvar aquests coneixements per preservar-los per les generacions futures que esperem que un cop acabi aquesta plaga actual de terror, tinguin la possibilitat de fer renéixer un nou Sellent.

 
  Les vostres aportacions són ben vingudes a historia@sellent.cat  

L'origen / La nostra prehistòria / Dinosaures / Edat del bronze / etapa Romana / Els Senyors d'abans dels Comtes de Sellent / Comtes de Sellent / arribada de la influència industrial ...


Vegeu també a 'Esdeveniments de Sellent' el tema sobre els Ous de Dinosaure

Prehistròria

  Dinosaures
Ous de 73 milions
Heu de llegir els paràgrafs d'esquerra a dreta i de dalt a baig  
  Ous de 50 milions d'anys Fa uns 70 milions d'anys, un dia qualsevol, un any, un segle, un mil·lenni qualsevol, una femella dels gegants dinosaures que habitaven la terra va visitar la platja de Sellent per posar-hi els ous, aquests ous que podeu veure a esquerra i dreta. Encara els quedaven 5 milions d'anys d'existència abans que un presumpte meteorit xoqués contra la terra i totes les besties que necessitaven tones de menjar per subsistir es morissin de gana i malalties. La manca de llum del Sol va fer que moltes plantes morissin i desaparegués la seva font base d'aliment.

En aquells 5 últims milions d'anys les espècies de la terra van seguir la evolució i, malgrat que en la distància ens sembli que la vida estava aturada, la vida i la evolució van continuar. El cataclisme de fa 60~65 milions d'anys, però, va fer un d'altabaix trastornant tota la evolució.

No oblidem que els humans només portem a la terra uns 3 milions d'anys i que, en aquest temps em fet la evolució de monos de selva a animals de tele, PC i coets a l'espai.

 
  La diferència del dos tipus d'ous fòssils que es troben a Sellent és que uns estan petrificats en roca dura i els altres estan dins dels terrerots. Terrerots és com en diem de la pedra toba que s'esfòlie en llesques o pedres més xiques a més que, un cop està exposada a l'intempèrie, es desfà molt fàcilment amb la erosió de la pluja i el vent. A més, els distancien 5 milions d'anys de 70 els durs a 65 milions d'anys els tous i uns 500 m en l'espai que, probablement, sigui el desplaçament que va fer la platja mentrestant.

Perquè una sorra es converteixi en pedra a d'estar sotmesa a una gran pressió.

Les clasques dels ous es van rompre i omplir de sorra, per això conserven la forma.

Ous en la pedra  
  ous durs

Sovint la rodona de la clasca s'ha tornat ovalada, això és conseqüència de que la pressió soferta en sentit vertical va ser superior que la pressió horitzontal.

Els ous ja havien deixat sortir la criatura si no, en alguns casos, s'hi haurien de trobar els ossets a l'interior.

La platja de fa 70 milions d'anys que, òbviament estava a nivell del mar, es va enfonsar i, encara la de 65 milions, també va estar sotmesa a certa pressió, però menor. S'enfonsava per capes, com passa actualment, sota els sediments portats per la pluja, el vent i el mar.

Ous  
  Un cop la platja vella i la platja nova ja formven part del font marí, cosa que es comprova amb la quantitat de fòssils marins que es troben per tot el territori de Sellent, la pressió de les dues gegants plaques tectòniques europea i africana, van fer que aquell fons marí passés a formar part del cap de les muntanyes. Així va aparèixer la cordillera dels Pirineus, que continua per sota del mar cap a ses illes, continua amb el sistema Penibetit al sud de la península, fa l'estret de Gibraltar i després la cordillera del Atlas al nort del Marroc. Tot plegat, una 'S' invertida gigantina, plegada per les forces tectòniques.

Algunes d'aquestes troballes fòssils se les han endut cap el museu del municipi: 'Límit KT'.

El què resta del l'ou original és la part que s'ha fossilitzat, la clasca, en la pedra calissa forma un cercle negre sobint a trazes degut a que s'ha romput per la pressió de l'entorn.

 
           
  Fons de Mar Sellent, fill de Neptú    
  A

Així com Neptú, déu dels mars, va sorgir del fons del mar, així a Sellent hi ha indicis per tot arreu del seu origen del fons del mar. La canalla jugava amb aquestes pedres que trobaven pels camins, pels trossos, per les deveses de pastura i els carrigals, i els posaven nom. Segons la forma que tenien i el joguet que podia representar, tenia el nom corresponent. D'aquesta manera, el fòssil de l'esquerra, molt comú, rep el nom de pa o panet i les cloïsses, gallines.

G

La forma del pa o panet te la otxura del pa que es consumeix normalment a Sellent, el pa de dos quilos que ha ciutat es coneix com a pa de pagès i al dels panets que es donen als aplecs.
De la mateixa marera les closques de les caragolines encara no fòssils, podien ser cabres o ovelles del ramar de joguina.
Les mides dels panets acostuma a ser d'entre dos i cinc centímetres i les gallines, des d'uns quants mil·límetres a també uns cinc centímetres.

 
 

Els fòssils de les vieires, les cloïsses més grosses, normalment es troben trencats com podem veure en la imatge de més avall.
La varietat de les formes, de totes maneres, és important. Entre la abundància dels fòssils, algunes formes, al no reconèixer-les, no se'ls donava importància. Avui, des que Sellent té carretera ha hagut un espoli continu de gent de fora que s'ha endut tot el què ha pogut. La manca d'accés preservava el patrimoni de Sellent. La nova situació, ha servit més per espoliar-lo que pel benefici dels sellentins.

C

En la figura de la fulla de la dreta ens pot donar una idea de com es fan els fòssils. En aquest cas no es tracta d'un fòssil, és una fulla d'arbre actual que va quedar atrapada en una zona on es formava tosca. La tosca va anar formant-se sobre la fulla i agafant la forma d'aquesta. La fulla es va fer malbé però la seva impremta ja estava gravada en pedra. Sobre aquest motllo petri podria passar dues cosses: que quedés al costat de sorra i aquesta reconstruís la forma en positiu de la fulla o que aquest mateix negatiu fos el què formés el fòssil. Per això caldria que s'esfondrés perquè quedés sotmès a altres pressions i després tornés a aflorar a la superfície perquè algú el pogués trobar.

 

F  
  T

En els crustacis amb les closques i els animals i peixos amb ós o espina, al no deteriorar-se tan fàcilment, servien durant molt de temps de motllo i per tant hi havia molta més facilitat de convertir-se en fòssil.

Caragols gegants com el de sobre d'aquestes línies són més difícils de trobar.

A l'esquerra podem veure un fòssil per les seves dues bandes; sembla un cogombre de mar aixafat. Sovint la mateixa pressió que formava el fòssil el deformava o el trencava. La major part de les vegades els esquelets quedaven integrats en la sorra i es fossilitzaven conjuntament amb aquesta formant una pedra. Gairebé sempre integrats en una pedra, però la màgia de la natura feia que la diferència de densitat dels materials fes que, per corrosió i els cops es trenquessin just per la superfície de fossilització.

Fo

En aquesta imatge es pot veure el que podria ser un tros de fons marí format per una capa arenosa on s'hi havien anat dipositant cloïsses i petxines, les seves clasques i residus esquelètics que, com passa sempre, van a parar al fons del mar. Segurament sobre aquell fons s'hi va dipositar una capa de fang procedent d'alguna riuada de tronada. 'Any i panys' i la pressió del que tingués a sobre van fer que es petrifiquessin en una sola peça. Un cop a la superfície, la pluja va netejar el fang de naturalesa més tova no havia aconseguit la solidesa de la sorra petrificada.

 
    Cr   Co  
  Ga   Ba  
    P   Pe  
  Bieira   Ca    
  Aquesta estalactita actual de tosca recorda les formes de bala i cilindres que han vist abans. Pel mig foradat hi baixava un rajolí d'aigua en una tosquera. L'aigua va deixant el seu dipòsit calcari al seu voltant que va sedimentant en forma de tub que es va estenent al seu entorn; la tosca cor dissolta amb la humitat fins que la manca de prou moviment i prou humitat fa que l'aigua queda saturada i el dissolt es diposita sobre la tosca ja fixada.

D'aquesta manera va creixent en forma de tub; l'aigua que va lliscant per fora també col·labora en la formació. Al final acaba formant-se, un tub circular en la part superior que acaba en punta en la part inferior.

Estalactita  
  "pa fòsil"   "Gallina Cloisa"    
    Cristalització   Polip?  
 
bana (cogombra de mar?) Rudista. Seguint la corba, uns 40 Cm de llargària per uns 10 Cm de diàmetre en la seva part més doble
  Polip?  
  Sellent, una dimensió més enllà del temps.
Puntes de cogombra? de mar L'extrem acabat en punta, quan no s'aixafava sota el pes de la sorra petrificadora. Normalment es troben trencats a trossos formant segments i en l'envolcall pedrós.
   
  negatiu de la cloca d'una vieira   fòssil    
           


Història

        Comtes de Sellent      
       
  Què en sabem dels Comtes de Sellent? primavera 2010  
           
 

La idea que tenim d'uns comptes és la d'una parella, home i dona, que tenien el govern sobre uns territoris. Llavors ens oblidem que el títol de comte va passant de pares a fills i aquests també són comtes. D'aquesta manera a cada generació hi havia uns Comtes de Sellent i si considerem que la renovació de les generacions té una mitja d'uns vint-i-cinc, trenta anys, en tres-cents anys, haurien hagut entorn a una dotzena de Comtes. Sabem, perquè ha passat de boca-orella, que vivien a la Vila de Sellent, l'indret de l'antic poble feudal de Sellent. Es parlava de l'existència dels cavallers, anteriors als comtes, però tal com s'entén la història avui dia, els mateixos comtes eren cavallers i en algun moment, i per alguna raó, els devien donar el títol de comtes; probablement per alguna gesta heroica en la lluita contra els moros.

Sabem que quan va caure la Roca de la Vila, va derruir la vila i els comtes en van marxar; presumiblement coincidint amb el gran terratrèmol que va fer trontollar tot el Pirineu l'any 1373 (la matinada del 3 de febrer, entre la Ribagorça i la Valh d’Aran, va tenir lloc un sisme de magnitud 6,2 que se sentí fins a 360 km)[elcargol.com].


 

 

Sabem que una generació dels comtes està enterrada a la cripta de la església d'e Santa Maria d'Organyà. Sabem que al mig de la ciutat de Palma de Mallorca tenen la Avinguda dels Comtes de Sellent en la seva memòria. Això ens fa pensar que van formar part de les tropes que acompanyaven a Jaume Ir en la reconquista d'aquesta ciutat i illa. També el fet que alguns cognoms de la gent de Sellent tinguin origen Mallorquí fa pensar que alguns dels cristians que es van ajuntar a les seues tropes en la reconquista després van tornar amb els senyors feudals de qui devien rebre alguna terra per cultivar i viure a Sellent. Al poble de l'Albalat a València també hi ha referències a ells, i al seu web diuen que la seua vila després dels Borja passà a mans dels comtes de Sellent – després marquesos de Bèlgida – l'any 1.687. Aquesta fora una generació molt posterior a la dels de les expedicions a Mallorca per a fer fora als sarraïns o moros. És clar que també van participar en la reconquista de València al final del primer terç del segle XIII. Per altra banda es deia que les noves generacions, després de Sellent, van marxar cap a Barcelona.

El fet que hi hagi les restes del Castellot dels Moros i es recordi la existència d'una torre de guaita entorn a l'estudi del poble de Sellent, és un indici de que en una època era la frontera entre la terra cristiana i la sarraïna. Si va ser el límit fins on arribaren els moros, no se sap. El temps en què els van fer recular, tampoc. Tenint present que l'església de Sant Andreu (actualment Sant Maximí) està documentada fa entorn a un mil·lenni, sembla evident que al segle X, el poble feudal de Sellent estava governat pels cristians i que donat que els moros venien del sud, tot el que hagués des del peu de la Serra de Ciutat on tenien el castell els moros, cap avall, estava governat pels sarraïns. No és estrany que, municipi avall, es trobin noms com la Cova dels Moros o el Pou dels Moros al cap del Solà de la Roca.

Un dels indicadors de la reconquista era que així que anaven recuperant territoris, anaven construint-hi esglésies cristianes. Que era una manera com de netejar o purificar la terra. Coneguent doncs la data de les construccions de les esglésies es pot fer una reconstrucció de la evolució de la reconquesta.

D'aquella època també en ve el nom del Pic dels Tres Senyors on es deia que al replà del seu cim es reunien el Senyors de Sellent, els Senyor del que ara és Gavarra i Valldarques i el Senyor de la part de Boixols. Al ser punt de trencada dels tres termes, es podien reunir estant cada un d'ells al terme del seu feu.

Per tot això també, Sellent hauria de formar part de la història de Catalunya amb lletres majúscules. De igual manera que ho hauria de fer pels seus fòssils prehistòrics i per les restes d'esquelets de l'era del bronze trobats al Forat Negre de la Roca de Set Comelles. Malgrat això, els de fora s'emperren a canviar el nom de Sellent pel de Sallent i a esborrar el nom del nostre poble i terme pel del municipi del qual avui forma part.

 
           
        Lo Castell del Moros          
           
restes del Castellot       parets del Castell del Moros  
 
Restes del Castell dels Moros
   
         
           

 

 

Pàgina enrere Al cap de munt Avançar pàgina