| |
Empeses pel magma i la pressió dels continents amunt, sacsejades pel terratrèmols dels segles i particularment pels voltants dels segles XIV i XV d'aquesta era, les muntanyes s'han esculpit i han donat forma a un terme eminentment muntanyenc com és Sellent. En contraposició als rius, les muntanyes s'estiren amunt cercant la mirada més llunyana, atalaiant al pastor, a l'excursionista, al corb, a la corba, al duc, al àliga i darrerament als voltors.
Guiats per la forma de les muntanyes, els vents prenen la direcció d'oest a est com a direcció predominant, núvols, pluges i pedregades els segueixen. |
|
Arrapant-se la vida a les seves esquerdes mentre defugen amunt com volent desvestir-se dels boscos pentinar-se amb lo vent i engominar-se de neu a l'hivern i parant lo sol a l'estiu; passa el temps amb un patró mil·lenari igual que en les nostres vides, sense saber cap a quin destí.
Rocs de cals, guix, estarrerrots, conglomerats, masses de sorra són, entre altres, els fonaments de les prominències del terme. Muntanyes molt foradades que com s'ha demostrat, han resguardat tresors ancestrals tant en els seues esplugues com dins de la terra.
|
|
