La sang de la vida escolada per les cavernes soterrades del massís del Boumort, recollida de les pluges, les neus i les boires, païda en les esplugues que mai veuen la llum, segueix les betes i els rius soterranis per brollar sota el roc, entre el fang, saltant per l'esquerda o amagada sota el riu, despertant de nou sobre la terra per tornar a donar vida a qui la necessiti. Comença el viatge a Sellent en les fonts de sempre, en les fonts mentideres que només ragen després de les plogudes, en els patamolls, en la pluja escampada arreu, en la gota d'aigualada que la fresca matinada a deixat sobre la fulla. Arreplegades les gotes en rajolins, els regalims en tolles, les tolles en rierols i la personalitat de l'aigua va madurant, perdent la seva identitat individual, per formar part de la societat de les gotes d'aigua en un sol destí condemnat a morir a la mar.

Fa camí saltant sobre la roca, dividint-se en les seves engrunes per aterrar sobre la roca relliscosa i tornant a cercar les seves companyes de viatge, salvatge, reunida en el toll que sempre hi ha sota el saltant per continuar l'aventura jovial entre els rocs, amagant-se, separant-se, per retrobar-se saludant al boix i deixant-se gratar per l'aclaradora, mentre algun llengot hi cau i espernega per alliberar-se del destí incert; nedant sota la tel-aranya, lliscant sobre arrodonides rocalloses per saltar de cop al toll. La vida envolta l'aigua, amb adoració, amb gelosia.