Quan els cristians que s'havien refugiat a les zones més inaccessibles del Pirineu i en això al Boumort, van començar a empényer als moros i reconquerir el territori, el primer que van fer va ser cristianitzar el territori, per a ells era treure'n la brutícia, i fer-ho net volia dir posar els símbols cristians, beneir el territori i treure'n tot allò que pogués representar la cultura dels altres. Les esglésies n'eren el centre i els símbols més importants amb els seus sants. A Sellent i els Prats de Sellent n'hi van haver bastants que es van fer i refer fins a l'actualitat malgrat que només es mantinguin dretes les més antigues que estaven fetes al estil romànic amb pedres picades a forma de prismes. Les altres s'estan caiguen, o ja només en queda un munt de rocs i en algunes ni això.

Malgrat que no hi ha restes quan el poble feudal de Sellent era a la Vila, al darrere de l'actual església de Sant Maximí, abans de Sant Andreu, hi havia un convent amb les preceptives monges i monjos. Contant les esglésies que han hagut en diferents temps se'n poden comptar entorn a 7 o 8. Avui queden practicables la de Sant Maximí de Sellent i la dels Prats i està restaurada la de Sant Martí de la Plana a la trencada entre Sellent i Valldarques.